El
divendres a l’hora de música vam anar a la sala d’ordinadors per fer un
exercici que esta fet amb l’eina infòrmatica LIM.
Aquests exercicis va sobre el segle XX, i
vam tindre l’idea de fer un power point de gmail ja que el pots tindre i obrir on vulguis i compartir-lo ràpid i facilment. Ens ha servit per poder entendre millor i per anar
contestant les preguntes del LIM. Aquí teniu el meu, espero que us agradi.
Educ@conTIC és una
pagina web dedicada a l’ús de les Tic a l’aula. També tenen una secció amb
eines que es diu Laboratorio. Dons aquesta setmana la revista de Educ@conTIC ha
publicat un article: "Nuevas ideas para aprender Historia de la música" sobre l’ensenyament de la música, que s’hi recullen
propostes i treballs fets per alumnes i professors de tot el país.
I el treball de
Fakebook que vam fer fa un parell de mesos el podeu trobar en aquesta pagina
web, però també hi ha treballs d’alumnes de 3r ESO, ells van fer uns Fotobbable. A l’aula de música de l’Institut pots apendre moltes coses gràcies a eines tant útils i sobre tot gràcies a la nostra professora Adelaida. Espero que doneu
una ullada a aquesta pagina. Entreu desde aquí!
Hola, avui acabaré d’explicar
qui eren els compositors més importants del S.XX.
Karlheinz
Stockhausen (1928 – 2007). Va ser un compositor alemany que va utilitzar molt l’experimentació
amb musica electrònica. Una de les seves obres és Kreuzspiel.
Jonh Cage (1912 –
1992). Va ser un compositor que va provocar un dels canvis més radicals en la
música contemporània. Va jugar molt amb el silenci i el soroll. També va
experimentar a transformar un piano de cua afegint-li cargols metàl·lics i
diversos elements per fer sorolls determinats.
György Ligeti (1923
– 2006). Va ser un compositor molt conegut per les seves obres musicals, que
han aparegut en pel·lícules.
Altres compositors
importants són: Luciano Berio, Cathy Berberian, Pierre Boulez, Karleinz Stockhausen…
Us seguiré
parlant sobre el segle XX, ja que és un ampli tema. La setmana passada vaig
parlar més sobre l’avantguardisme i en canvi avui parlaré sobre la tradició.
La tradició és
musica del S.XX, però que no va fer un gran canvi en nivell d’instruments,
partitures... es divideix en:
Post romanticisme (1850-1950):
amb algunes innovacions és mantenen a l’estètica del romanticisme. Alguns
compositors com: R. Strauss, S. Mahler i S. Rachmaninov.
Impressionisme (1887-1930):
Intenta expressar la sensació d’un moment determinat. Alguns compositors:
Debussy, Ravel i Fauré.
Nacionalisme (1887-1930):
És l’estimació cap el teu país, de la tradició i la cultura. Que és convertiran
en músiques populars. Alguns compositors: M. De Falla, E. Grieg, G. Gershwin i
B. Bartok.
Aquesta obra tant famosa és del compositor Strauss, s'anomena Així parlà Zarathustra.
Hola! Aquest cap de
setmana em fet una activitat que és diu “I això també és música”, fet amb un
programa que s’anomena glogster. Aquest exercici és
sobre les tendències de l’època del segle XX, us ho deixo per si us animeu.
Aquí us deixo l'enllaçdel blog de l'Amalgama,i aquestes són les meves respostes:
A partir d’ara faré més d'una entrada a la setmana. Una serà com les que porto fent des de principi de
curs: parlant sobre compositors, èpoques, excursions, celebracions de l'institut, noves eines TIC...
i l’altra serà sobre actualitat musical. A que em refereixo?
Dons us parlaré sobre
cantants, pel·lícules, anuncis, instruments... una mica de tot. Perquè està
molt bé saber coses sobre l’historia de la música però crec que l’actualitat
pot ser un tema molt ampli i interesant. Dons aquí esta la
primera! Pablo Alborán i Michel Teló, els que més discos i singles van vendre en 2012
Avui ha estat
públic per Promusicae als triomfadors del 2012: Pablo Alborán i Michel Teló. El
malagueny s’ha consolidat el número 1 per segon any consecutiu com l'artista
que més discos ha venut a Espanya col·locant els seus tres discos entre els més
venuts.
El seu més recent
àlbum d'estudi ha acabat amb cinc discos de platí (més de 200.000 còpies
venudes). La competència de Pablo Alborán són: Alejandro Sanz amb La música no se toca i Adele amb 21.
En l'apartat de
cançons, els artistes més venedors són aquells que van protagonitzar la cançó
de l'estiu. Ai se eu te pego de
Michel Teló lidera la classificació dels temes més venuts molt per d’amunt de Yo te esperaré de Cali i El Dandee, Rayos de sol de José de Rico i Henry
Méndez o Te voy a esperar de Juan Magán i Belinda.
Pablo Alborán va
aconseguir col·locar dues de les seves cançons al Top 10: Te he echado de menos i Perdóname.
El fenomen mundial Gangam Style de PSY s’ha quedat en la posició 13.
Aquesta ha sigut la primera setmana d’institut desprès de les vacances
de nadal, i hem començat l’any amb la música del segle XX.
El Segle XX va ser una època de canvis en la societat, de noves formes
de fer música, i de nous instruments (sobretot electrònics), cada compositor
comença a utilitzar nous símbols i noves formes d'escriptura, que van des de
dibuixos a fórmules matemàtiques. Als compositors ja no els hi importava el que
penses el públic, ja no buscaven la bellesa i l’entreteniment, i van començar a
experimentar amb la provocació, la sonoritat... Un bon exemple és aquesta partitura.
Al principi del segle XX la música clàssica encara era delicada és
dividia en: Post romanticisme, impressionisme i nacionalisme. Però a partir del
1950 hi va haver una ruptura (l’avantguarda), i van aparèixer nous estils:
expressionisme, neoclassicisme, música aleatòria, futurisme, música
electrònica, aleatòria, concreta... La definició de la música va passar a ser “So,
Soroll i Silenci”, com per exemple una obra titulada 4’33 minuts de silenci
(Jonh Cage) o Artikulation (Ligeti) .
"el quartet per corda i 4 helicòpters" de Karlheinz Stockhausen
La setmana que ve parlaré més del segle XX, la música i els compositors més importants de l’època.
Bon
any nou! Com tots sabeu el 1 de gener a les (11:15h) és celebra a
Viena (Àustria) un concert d'any nou. La primera edició va ser al
1939 (31 de desembre) sota la direcció de Clemens Krauss.Ara és
retransmès arreu del món (44 països) per a una audiència total de
50 milions de persones.
La
seva seu és el Wiener Musikverein que en aquell dia la “sala
daurada” està decorada amb flors, un regal anual de la ciutat de
San Remo (Itàlia). Totes les peces interpretades són obra de
compositors de la família Strauss, amb algunes excepcions, aquest
any obres dels compositots Giuseppe Verdi i Richard Wagner (aquest
any fan 200 anys).
El
director s'aquest any va ser Franz Welser-Moest de 52 anys, va donar
unes paraules:“El plaer inigualable de tocar la música del vals,
que és tan profunda”. Per ell, el programa del concert, que inclou
11 peces mai tocades en aquesta ocasió va ser una veritable “
Invitació al descobriment”.
El
concert sempre s'acaba amb el Vals
d'Al bell Danubi blau
seguit de la Marxa
Radetzky.
Durant aquesta última obra, l'audència aplaudeix al compàs i el
director dona mitja volta per tal de dirigir-los i els músics
desitgen un feliç any nou. Viure
un moment com aquest és verament màgic, ja que moltes de les grans
obres és representen amb ballet. Aquí us deixo un tros, espero
que us agradi.
