Un ampli tema

Hola, avui acabaré d’explicar qui eren els compositors més importants del S.XX.

Karlheinz Stockhausen (1928 – 2007). Va ser un compositor alemany que va utilitzar molt l’experimentació amb musica electrònica. Una de les seves obres és Kreuzspiel.

Jonh Cage (1912 – 1992). Va ser un compositor que va provocar un dels canvis més radicals en la música contemporània. Va jugar molt amb el silenci i el soroll. També va experimentar a transformar un piano de cua afegint-li cargols metàl·lics i diversos elements per fer sorolls determinats.

György Ligeti (1923 – 2006). Va ser un compositor molt conegut per les seves obres musicals, que han aparegut en pel·lícules.

Altres compositors importants són: Luciano Berio, Cathy Berberian, Pierre Boulez,  Karleinz Stockhausen…

Us seguiré parlant sobre el segle XX, ja que és un ampli tema. La setmana passada vaig parlar més sobre l’avantguardisme i en canvi avui parlaré sobre la tradició.

La tradició és musica del S.XX, però que no va fer un gran canvi en nivell d’instruments, partitures... es divideix en:

Post romanticisme (1850-1950): amb algunes innovacions és mantenen a l’estètica del romanticisme. Alguns compositors com: R. Strauss, S. Mahler i S. Rachmaninov.

Impressionisme (1887-1930): Intenta expressar la sensació d’un moment determinat. Alguns compositors: Debussy, Ravel i Fauré.

Nacionalisme (1887-1930): És l’estimació cap el teu país, de la tradició i la cultura. Que és convertiran en músiques populars. Alguns compositors: M. De Falla, E. Grieg, G. Gershwin i B. Bartok.

Aquesta obra tant famosa és del compositor Strauss, s'anomena  Així parlà Zarathustra.

Comencem amb el Segle XX

Hola a tots!

Aquesta ha sigut la primera setmana d’institut desprès de les vacances de nadal, i hem començat l’any amb la música del segle XX.

El Segle XX va ser una època de canvis en la societat, de noves formes de fer música, i de nous instruments (sobretot electrònics), cada compositor comença a utilitzar nous símbols i noves formes d'escriptura, que van des de dibuixos a fórmules matemàtiques. Als compositors ja no els hi importava el que penses el públic, ja no buscaven la bellesa i l’entreteniment, i van començar a experimentar amb la provocació, la sonoritat... Un bon exemple és aquesta partitura.

Al principi del segle XX la música clàssica encara era delicada és dividia en: Post romanticisme, impressionisme i nacionalisme. Però a partir del 1950 hi va haver una ruptura (l’avantguarda), i van aparèixer nous estils: expressionisme, neoclassicisme, música aleatòria, futurisme, música electrònica, aleatòria, concreta... La definició de la música va passar a ser “So, Soroll i Silenci”, com per exemple una obra titulada 4’33 minuts de silenci (Jonh Cage) o Artikulation (Ligeti) .

                       "el quartet per corda i 4 helicòpters" de Karlheinz Stockhausen 

La setmana que ve parlaré més del segle XX, la música i els compositors més importants de l’època.