Hola a tots!
Aquesta ha sigut la primera setmana d’institut desprès de les vacances
de nadal, i hem començat l’any amb la música del segle XX.
El Segle XX va ser una època de canvis en la societat, de noves formes de fer música, i de nous instruments (sobretot electrònics), cada compositor comença a utilitzar nous símbols i noves formes d'escriptura, que van des de dibuixos a fórmules matemàtiques. Als compositors ja no els hi importava el que penses el públic, ja no buscaven la bellesa i l’entreteniment, i van començar a experimentar amb la provocació, la sonoritat... Un bon exemple és aquesta partitura.
Al principi del segle XX la música clàssica encara era delicada és
dividia en: Post romanticisme, impressionisme i nacionalisme. Però a partir del
1950 hi va haver una ruptura (l’avantguarda), i van aparèixer nous estils:
expressionisme, neoclassicisme, música aleatòria, futurisme, música
electrònica, aleatòria, concreta... La definició de la música va passar a ser “So,
Soroll i Silenci”, com per exemple una obra titulada 4’33 minuts de silenci
(Jonh Cage) o Artikulation (Ligeti) .
"el quartet per corda i 4 helicòpters" de Karlheinz Stockhausen
La setmana que ve parlaré més del segle XX, la música i els compositors més importants de l’època.
És un bon comentari.
ResponElimina