Bona nit! El diumenge vaig anar al cinema i
vaig veure la pel·lícula d’Oblivion. Em va agradar molt, i com tota pel·lícula
la seva BSO era molt original i li donava emocions que sense ella, serien més difícils
d’entendre. Vaig pensar que estaria bé dedicar-li una entrada i un treball, ja
que a classe estem treballant les bandes sonores de les pel·lícules.
Aquesta pel·lícula
és de ciència ficció, però també te escenes d’amor, aventura, passió...us ho
vull dir perquè a mi no m’agraden gaire les pel·lícules de ciència ficció, però
aquesta ha sigut diferent de les típiques pel·lícules, però
això sí, és una mica embolicadora.
També te unes
frases amb grans significats i altres de boniques (algunes
d’aquestes frases les trobareu entre cometes en el treball). La pel·lícula es titula oblivion (que significa oblit) perquè a 2 personatges els hi han esborrat la memòria, però Jack sempre té un somni al que hi apareix una noia. Serà que aquesta imatge que li apareix significarà alguna cosa? Tindrà ell algun record?
Us recomano que veieu la pel·lícula, i espero
que us haguí agradat el meu treball.
Hola a tots, a música em vist fragments de pel·lícules relacionades
amb el jazz, que són: “Els aristogats”, “Neix una cançó” i “Música i llàgrimes”.
Dons us he volgut fer un mini text de 11 preguntes sobre aquestes pel·lícules,
amb una eina que és diu Educaplay.
En Educaplay podeu fer
moltes activitats com mots encreuats, sopes de lletres, texts, endevinalles...només
fa falta registrar-te; a mi m’ha agradat molt i ja veureu com aniré fent
cosetes.
Aquí us deixo: “Pel·lícules
al estil Jazz”, espero que el proveu a fer.
Ahir a ètica vam
acabar de veure la pel·lícula de Forrest Gump, interpretat per Tom Hanks.
Comença amb una
ploma que s'enlaira i aterra als peus de un home assegut en un banc esperant
l'autobús. Explicarà la història de la seva vida als vianants que aniran seient
en el banc. La vida de Forrest Gump serà com la ploma que es deixarà portar pel
vent i ens portarà a descobrir les seves aventures a EEUU en la segona meitat
del segle XX.
En la seva vida farà coses tan importants com ser soldat al Vietnam, ser el
millor jugant a ping-pong...I coneixerem a Jenny i s’ha mare les quals seran una gran inspiració per Forrest i que li ajudaran a entendre la vida. Una de les frases que més m'han agradat és aquesta: "La vida, és com una capsa de bombons, no se sap mai sobre qui caurà".
Us he parlat sobre
aquesta pel·lícula perquè també té molts temes coneguts d’Elvis Presley, The
Byrds, Aretha Franklin, Fleetwood Mac... i una magnifica banda sonora que la va
compondre Alan Silvestri. Va arribar a estar en el segon lloc de la classificació
de la revista Billboard, es van vendre dotze milions de còpies i és un dels
àlbums musicals més venuts als Estats Units. A musica em començat a tocar amb flauta la banda sonora, aquí us la
deixo i també un vídeo.
Ahir a ètica em acabat
de veure la pel·lícula la vida és bella. Escrita, dirigida i protagonitzada per
Roberto Benigni, i estrenada al 1997.
La pel·lícula traspassa
al 1939, Guido Orefice, un alegre, divertit i carismàtic jove italià d'origen jueu, arriba a
la casa del seu oncle a Arezzo per treballar com a cambrer al seu hotel. Allà
coneix una jove i bella professora anomenada Dora, de la qual s'enamora
immediatament i fa el possible per conquistar-la, saludant-la alegrement amb
la frase Bon dia, princesa!
Un dia, a l'hotel on treballa Guido arriba un metge que
de seguida es fa amic seu, ja que els dos són aficionats a les endevinalles. En el 1945, Guido i Dora estan casats i tenen un fill,
anomenat Giosuè. El dia de l'aniversari de Giosuè, Guido, el seu oncle i Giosuè
són detinguts causa del seu origen jueu i pujats a un tren rumb a un camp de
concentració. Encara Dora no és jueva, exigeix pujar també al tren per
romandre amb la seva família, però en arribar al camp. Guido oculta al seu fill la
terrible situació que estan vivint, fent-li creure que és només un joc en el
qual han de guanyar punts, i el primer que guanyi 1000 punts guanyarà un tanc
autèntic. Guido fa servir aquesta fantasia per justificar la realitat que els
envolta. Quin serà el regal que li fa el seu pare a Giosuè?
La Banda Sonora va guanyar un Oscar, el seu compositor és Nicola Piovani. Aquí us deixo la partitura per a flauta i un video.
Ed Harris –
L.V.Beethoven (és el protagonista. Té un caràcter dur, es sensible però en la majoria
dels moments es desagradable i antipàtic; però també ensenya a Anna amb el seu caràcter
ser una persona amb personalitat (que no tingui influencia de ningú per molt
que adori a una persona)).
Diane Kruger – Anna
Holtz (és la protagonista. Anna es sensible, bondadosa i responsable. Anna
adora a Beethoven i a la seva música).
Matthew Goode - Martin Bauer
Ralph Riach - Wenzel
Schlemmer
Phyllida Law - Mare
Canisius
Joe Anderson - Karl
van Beethoven
Cpying Beethoven.
És 1824, Beethoven està acabant la seva Novena Simfonia, amb molta pressió pels
problemes de la seva sordesa i per la pressa que li posen per la estrena.El compositor contracta Anna Holtz, (estudiant
de 23 anys i aspirant a compositora, que intenta trobar la seva inspiració amb
la ajuda de Beethoven) com copista, però amb problemes pel simple fet que és
una dona en un món només per als homes. Beethoven quan veu que han contractat a
una copista es pensa que es inferior a ell, que no farà les coses bé i que, pot
fer el que vulgui amb ella.
Al llarg de la pel·lícula
es mostra com Beethoven li dona uns consells a Anna, però d'una manera arrogant.Ella igualment l’escolta, perquè el que vol
es mostrar-li la seva obra i sobretot, aprendre d'ell.
La insistència de
Beethoven a dirigir la seva Novena Simfonia en la seva estrena, fa que quan
arriba el dia de l’estrena Beethoven crida a Anna perquè dirigeixi des de on
esta l’orquestra, i diversos detalls estan representats tal com van ocórrer en
la realitat, com el fet que li van girar cap a el públic perquè veiés
l'aplaudiment.
Algunes de les
frases importants, que et fan pensar son aquestes:
Anna a Beethoven:
“¿Porque me hace creer que puedo componer música?”.
Beethoven a Anna: “Dios cometió un grave error al hacerla mujer”, i “¿Sabrá
usted dirigir?”.Aquestes dues frases et fan
pensar com en aquella època estava mal vista a la dona i com feien veure que l’home
estava per sobre.
Beethoven a Anna: "Qué sabrá del amor una chica tan joven",i "Los
ingenieros son puro calculo sin alma". Aquestes
dues frases li diu quan Anna li explica que esta enamorada.
Però Beethoven al
llarg de la pel·lícula també va dir frases molt boniques, profundes i sensibles
com:
“Todos
creen que vivo en el silencio, pero no es verdad, tengo la cabeza llena de
sonidos”.
“La soledad es mi religión”.
“Las vibraciones en el aire son el aliento
de vino hablando con alma de hambre”.
“La música es el lenguaje de Dios, los músicos
estamos tan cerca de Dios como lo esta el hombre”.
I la que més m’agrada:“Encuentra el silencio
y oirá la música”.
