dimecres, 21 de novembre del 2012

La vida és Bella

Ahir a ètica em acabat de veure la pel·lícula la vida és bella. Escrita, dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni, i estrenada al 1997.

La pel·lícula traspassa al 1939, Guido Orefice, un alegre, divertit i carismàtic jove italià d'origen jueu, arriba a la casa del seu oncle a Arezzo per treballar com a cambrer al seu hotel. Allà coneix una jove i bella professora anomenada Dora, de la qual s'enamora immediatament i fa el possible per conquistar-la, saludant-la alegrement amb la frase Bon dia, princesa!

Un dia, a l'hotel on treballa Guido arriba un metge que de seguida es fa amic seu, ja que els dos són aficionats a les endevinalles. En el 1945, Guido i Dora estan casats i tenen un fill, anomenat Giosuè. El dia de l'aniversari de Giosuè, Guido, el seu oncle i Giosuè són detinguts causa del seu origen jueu i pujats a un tren rumb a un camp de concentració. Encara Dora no és jueva, exigeix ​​pujar també al tren per romandre amb la seva família, però en arribar al camp. Guido oculta al seu fill la terrible situació que estan vivint, fent-li creure que és només un joc en el qual han de guanyar punts, i el primer que guanyi 1000 punts guanyarà un tanc autèntic. Guido fa servir aquesta fantasia per justificar la realitat que els envolta. 
Quin serà el regal que li fa el seu pare a Giosuè?
La Banda Sonora va guanyar un Oscar, el seu compositor és Nicola Piovani. Aquí us deixo la partitura per a flauta i un video. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada